- Shhhhhhh, sileeeenci. Mireu aquest gran llençol- En Grufa digué.
Els nens al veure el llençol van buscar ràpidament als seus pares perquè estaven una mica desconcertats.
- No tingueu por. Sabeu que aquest llençol és una porta màgica i que al seu darrera s'amaga un jardí encantat?
Els nens no van entendre gaire el que deia en Grufa però la curiositat per saber què s'amagava d'arrera del llençol va fer que els més atrevits començessin a tibar del llençol i entressin. Poc a poc i un a un els nens van obrir la porta màgica i van anar descobrint el jardí encantat.
- Aquest és el vostre jardí i podreu jugar amb totes les coses que hi trobeu - Va explicar en Grufa.
Els pares deien:
- Mireu!!! rodes de pneumàtics, aros, capses, quines pilotes més xules!!!!
Els pares no s'en recordaven que allò era un jardí encantat però els nens els van ajudar a descobrir-ho:
- Mama, mira com nedo!!
- Pam, patapum, pam, pam- Sonava així de bé el timbal.
- Ei, ei, mireu sóc invisible. On ets? taaaaat, estic aquí.
- Ufff que cansat que estic, pujaré al núvol i descansaré una estona.
Cada vegada els nens s'ho passaven d'allò més bé perquè en aquell jardí encantat semblava que els jocs no s'acabaven mai.
- Veieu aquest castell? Jo en sóc el rei!!!
- Guuuuauuuu, quina rampa més gran!! Què ràpid que baixo.
- Papa, jo també vull, jo també vull- D'acord, d'acord ja t'ajudo a entrar al castell, deia el pare.
Mentre uns jugaven a descobrir el castell, d'altres tocaven amb les mans la lluna i els planetes, els més golafres menjaven un gelat i els grans viatgers agafaven els volants del seus cotxes.
En Grufa els observava atentament i va arribar el moment de recordar-lis una norma:
- Nens, aquest jardí encantat no durarà sempre. D'aquí a cinc minuts desapareixerà.
Era el pirmer cop que escoltaven aquest avís i no li van donar importància. Però el temps anava passant i les campanes van tocar:
- Doooooooooong, doooooooooong, doooooooooooong.
De sobte, el llac es va convertir en una filera de pneumàtics, el timbal en capses de cartró, els invisibles en túnels de roba, el núvol en catifes, el castell en una estructura de plàstic, el gelat en un xurro de piscina, la lluna i els planetes en pilotes, els volants dels cotxes en aros.
- Ooooh, on és el jardí encantat?- Es preguntaven els nens.
Els nens es quedaven parats i alguns s'enfadaven perquè ja no podien jugar més.
Però en Grufa els va recordar una cosa:
- Avui ja no podem jugar més però us prometo que tornaré un altre dia i podreu jugar de nou amb el jardí encantat.
I un gos i un gat, aquest compte s'ha acabat!!
Adéu petits grufes!!!