Ja han passat uns dies, però encara recordem què bé que vam passar-ho a la festa grufa de Sant Joan, el segon Sant Joan de les nostres vides, però poder el primer que tenim una festa a la nostra mida!
L'assistència va ser un gran èxit, i només vam trobar a faltar el nostre company Pere i els seus pares, però vam poder gaudir de la companyia de moooolts pares més, que aquest dia sí, van poder compartir amb nosaltres cançons, dança, manualitats, petardos, sopar, i sobretot, conèixer una mica més què significa per a nosaltres i les nostres mares aquest grup i aquestes trobades!
Vam fer la festa el passat 21 de juny, i els termòmetres havien batut records de l'any en temperatures caluroses. Molts de nosaltres vam arribar cansats, fins i tot algun com l'Arnau que sortia d'estar malaltó no volia al principi ni baixar dels braços de la seva mare... això si, l'ombra dels pins del Parc Sant Jordi i veure'l tan guarnit de girnales, ens va ajudar a espavilar-nos i aviat sense ni adonar-nos ja haviem fet la cançó de benvinguda, amb una companya convidada, la Carla, la cosina de la Nora.
Tot seguit va apareixer un gran sol que ens havia vingut a explicar en què consisita aquesta festa i vam escoltar-lo ben atents. L'Adrià ja sabia molt bé què són la coca i els petardos, i els altres, vam anar coneixen els elements de la festa que celebra el dia més llaaaaaaarg de l'any, amb el Sol, la seva companya la Lluna i els inseparables Grufa i Jic.
El Sol abans de marxar, ens va deixar una proposta, que cada nen i nena faria un sol de fang... què bonics que van quedar els sols i què bé que van ajudar-nos tots els pares! Va caler rentar-se bé les mans a la font, i això va ser l'excusa perfecte perquè ens refresquessim i els que més ens agrada l'aigua, aprofitessim per quedar ben xops!
Una altra sorpresa ens estava esperant, i és que aquesta festa de solstici, es celebra a molts païosos del món, i sovint es fan dances circulars al voltant de les fogueres, així que vam fer la nostra pròpia cançó tot posant llenya a la foguera un per un per a que cremés bé!! I quina millor manera d'acabar la dança de la foguera, que amb una font de colors i espurnes que va deixar-nos amb la boca oberta! Ara si que podiem donar pas al sopar... mmmmm que bo que estava tot i quina gana i quina sed que teniem!!!
I per acabar, què penseu? doncs cava pels grans, coca per tothom, i bombetes i bengales per als més atrevits! pim, pam, pum, fffffiiiiiiuuuuu!!!!
