lunes, 26 de septiembre de 2011

Apunts de psicomotricitat: com actuar?

A part de roba còmode, per vosaltres i els petitons/es i mitjons, per evitar que es facin i fem mal amb les sabates, què més cal que portem???? Una actitud!!!
La psicomotricitat és una nova forma de relacionar-se, a casa tot són límits i normes, i en canvi ara entrarem en un espai on tot és permès i on tot es recolza. Per això distribuirem els següents rols:
  • PEQUES: Són els que assumeixen la iniciativa, es poden moure lliurement per l'espai creat. Només tenen una norma: NO FER-SE MAL A UN MATEIX NI ALS ALTRES.
  • PARES i MARES: Hem d'estar disponibles (disponibles a escoltar amb el cos, la pell, la vista, les oïdes), respectar i no pretendre. Ens hem de posicionar des de la confiança vers al nostre fill/a, seguint la seva iniciativa i ajudar-los a fer un pas més. Cal acompanyar, donar seguretat i estructurar el joc. Podem proposar i animar, però la iniciativa és del nen/a.
Per tant, res d'avançar-nos a que el nen es pot fer mal sinó mostrar-li que som nosaltres a qui ens fa por que prengui mal; res de pujar-lo o fer-lo passar per llocs que no vol, sino permetre que ho faci quan ell se'n senti capaç o segur; res de jutjar les seves habilitats o pretendre que elabori determinats jocs, sinó respectar i oferir confiança. Podem ajudar-lo oferint el dit o un recolzament a l'esquena, podem proposar-li jocs, però la iniciativa ha de ser del propi nen/a.

"El vertader art en el tracte amb els nens petits consisteix a donar-los en el moment adequat i de la forma adequada tant seguretat i contacte corporal, com independència i llibertat de moviment". Rebeca Wild. Què fàcil sembla, no????

2 comentarios:

  1. Ohhh!! Quina gran frase! M'encanta el que diu..

    ResponderEliminar
  2. Mare meva, quin gran repte per als pares: respectar i no pretendre. És tan difícil saber reconèixer la línia entre deixar fer i marcar el límit.
    M'encanta aquesta aventura!!!!! Segur que riurem molt!!!

    ResponderEliminar