Aquesta crònica arriba pels pèls, com aquell qui diu. És una crònica que crec que l'hem de dedicar a l'Adrià ja que ens va deixar bocabadats amb el seu domini de les baquetes. Mare meva quin sentit musical que té l'Adrià, és clar que li deu venir de família ja que el Damià també ens va amenitzar la tarda tocant els bongos i cantant cançons infantils. Tota aquesta posada en escena va servir per a que els menuts gaudissin d'una tarda musical i anessin explorant els diferents instruments que vem deixar al seu abast. Hi havia tambors, panderetes, sonalls, tapes de cassoles, branquetes que podien ser utilitzades de baquetes. En fi, un munt d'instruments que van captar l'atenció dels grans i dels petits.
Ahhhhh, però això no s'acaba aquí perquè hi ha un altre gran protagonista de la tarda: el Joan. I és que vem celebrar el seu primer aniversari i ens va convidar a berenar. Evidentment li vem cantar el "per molts anys" aprofitant tota la parafernàlia que hi havia exposada sobre les catifes. No sabem si recordarà gaire aquest aniversari quan sigui gran però segur que d'alguna manera li va arribar l'esperit musical de la tarda així que si de gran decideix dedicar-se a la música ja sabrem d'on vindrà.
M'agradaria acabar aquesta crònica donant-li les gràcies al Damià també pel cd del seu ex grup que ens va regalar quan va acabar la tarda. Va ser tota una sorpresa!!! De fet, crec que cada tarda ens emportem alguna cosa que no coneixíem cap a casa. És un gust ja que això ens anima a assistir cada dimarts. No podem evitar tenir l'expectativa de que alguna cosa ens sorprendrà agradablement.
Estem d'acord, segur que cada tarda ens emportarem una grata sorpresa de l'estona compartida!!!
ResponderEliminarPer cert Damià i Laia, ens podeu apuntar la lletre del TAPI-TAPI, que el Pau no para de cantar-la, je,je!!!
ResponderEliminarLa tarda va estar genial! Tots ens vam desfogar una mica amb els intruments :).
ResponderEliminarEspero que els veïns no ens maleïssin gaire!