Només arribar ens venien a rebre dues senyores vestides com d'antic amb faldilles de flors i un mocador a joc al cap. També portaven un davantal de la roba dels farcells de fa 100 anys, aquells de color negre i rosa apagat (vaja el que es diu "salmó". Aquestes senyores que tant sorprenien a cadascún dels petits que arribaven es deien Yolanda i Mònica i eren les castanyeres. A més no estaven soles perquè tenien dos ajudants també guarnits amb davantal de quadrets i que es deien Joan i Ivan.
A la sala sonava de fons la música amb la cançó de la castanyera i a les parets hi havia dos grans murals, el d'un arbre ja sense fulles i el d'una castanyera coent les castanyes al foc. Que poc sabíem que aquells murals no estaven allà només per fer bonic. També hi havia al mig de la sala la "panera de la tardor: que estava formada per cistells amb fulles, pinyes i una safata amb castanyes i carbasses. Tots els petits van decidir explorar la panera tot i que al ritme de cada nen. Destacarem el ritme del Marc: ens va fer una demostració de força bruta aixecant el cistell (que pesava els seus kilos) i llençant les fulles al terra. Aquesta pluja de fulles va inspirar a la Laia i a la Sílvia a repetir-la i tots els petits allà sota s'ho van passar d'allò més bé.
Les castanyeres, que eren les que guiaven la festa ens van fer seure i ens van repartir uns fulls on hi havia la lletra de la cançó del Marrameu. Tots en rotllana ens vem animar i vem cantar: "Marrameu torrecastanyes a la voreta del foc....". Sorprèn la bona actitud dels petits que atentament ens observen al cantar i alguns fins i tot com el Bernat s'animen a picar de mans quan arriba el tros de: "pica ben fort, pica ben fort...".
Quan ja pensàvem que la festa agafava el ritme del joc lliure, les castanyeres ens sorprenen de nou repartint a cada nen unes fulles i castanyes de feltre. Es tractava d'animar als nens a utilitzar la motricitat fina per desenganxar el velcro que permetia que les fulles i les castanyes quedessin fixades al paper del mural. Es van utillitzar les escaletes que fem servir a psicomotricitat per tal que els nens arribessin a les branques dels arbres. Cada petit amb l'ajuda respectiva de mares i/o pares van anar decorant l'arbre de la tardor amb fulles de diferents tonalitats de marró.
Així mateix vem fer amb la castanyera que tenia encès el foc del bidó per coure les castanyes però estava buit. Això va durar poca estona perquè el bidó es va anar omplint de castanyes que van ser cuites i després devorades pels pares al racó de la cuina. Mentre els pares manjaven castanyes i alguns petits com el Bernat i la Clara també les tastaven, d'altres es van emergir com a grans pintors. El Bru, l'Arnau, l'Adrià, el Pere i la Joana feien els seus gargots al mural tot fent servir els colorins que els hi van deixar les castanyeres. I parlant de pintors hem de dir que la Glòria ens va explicar que la Joana ja s'ha estrenat com a grafitera a les parets de casa seva. La resta de nens com la Nora, l'Ivan, l'Aran i el Joan guadien del seu joc lliure.
En aquesta festa no hi va haver canço de rebuda ni de comiat perquè per això són les festes, per trencar les rutines. Però si que la festa es va tancar amb la cançó de la castanyera i la seva corresponent coreografia.
A última hora es va fer la reunió de final de mes i es van tractar temes com la continuïtat de la nostre activitat al local. Els temes ja en detall els podreu consultar a l'acta que en els propers dies penjarem.
Recordar també que el dia 1 és festiu i per tant en Grufa fa festa.
I acabar felicitant a les organitzadores per tan bona feina feina.
Ens veiem el 8 d'octubre. On? Ho sabrem també properament. Aneu mirant el bloc.
Adéu famílies.

Felicitar a les nostres Castanyeres "oficials": la Mònica i la Yolanda, per preparar-nos aquesta festa de la Castanyada tan maca i ben organitzada. Mamis, sou unes cracks! La música, els murals amb les activitats, les cistelles de tardor. No m'imagino una Castanyada millor a can Grufa! Nosaltres ens ho vam passar pipa!
ResponderEliminarClara & Mercè.