Érem ben poquets perquè sembla que els virus d'aquestes dues últimes setmanes estan causant estralls entre els ben petits. Però els poquets que eren van xalar de valent en aquests idílics paratges.
L'Aran va ser el primer en atrevir-se a la pista d'eslàlom, amunt i avall com si escalés la muntanya, aiiii quina feinada que tenia. Una bona estona s'hi va passar. Una estona més tard hi vem observar l'aventura d'un trio, el Bernat liderant la baixada per la pista, ell ja gran i atrevit saltant al final de tot. La Joana fent honor a la finura de les nenes va preferir fer la baixada tranquil·la i amb una gran frenada al final (és a dir, m'assec i surto) i el Pere, que "ni chicha ni limoná", al començament tan atrevit com el Bernat però al final buscant la seguretat de la Joana. Vaja tot un espectacle.
El surf també el van provar tots però sembla que a la Joana va ser a la que més li va agradar. El Joan va fer també el seu tastet ajudat per la seva mare i onada va onada ve, ja sóc un gran surfista!!!!
Al castell s'ho van passar pipa jugant a cuca-amagar a través del túnel, després que si m'enfilo a sobre la torre i baixo i passo per sota el túnel i m'estiro a la colxoneta (en això ja sabeu que l'artista és l'Ivan). Tots eren cavallers disposats a defensar el seu castell ja que es coneixien tots els racons.
I "colorín colorado, aquest conte se ha acabado".
Fins dimarts vinent!!!
Quin conte més ple d'aventures! A veure si en la següent hi podem participar
ResponderEliminar