Crònica del 10/04: som, som, som els cavallers!

I feia dues setmanes que no ens vèiem, i només amb aquestes setmanes ens va semblar que en Pere havia s'havia allargat, a la Clara li havia crescut el cabell, la Nora semblava una doneta de tot just un any amb els seus rínxols d'or i en Pau s'havia eixerit encara més; el Bernat parlava pels descosits, en Joan feia més coses i en Marc saltava molt més alt que abans i l'Arnau no parava quiet i el Bru semblava que fos més gran... i potser només ens ho semblava que havien canviat molt, i potser només és que no pot ser que deixem passar dues setmanes sense veure'ns, que els grufes creixen massa ràpid i les vacances en família els senten estupendament bé...

I les portes del castell màgic es van obrir una setmana més i els cavallers i donzelles de la cort del Grufa estaven preparats per superar qualsevol prova que la fortuna els deparés i un cop van haver entonat el seu càntic de força i unió, un a un van anar travessant un mar de teles per tal d'arribar al seu destí. Havien de superar un conjunt de proves que els havien preparat: havien de superar muralles, travessar ponts, fer rodar rocs, saltar molt alt, córrer, atrevir-se, aventurar-se, compartir i mil coses més que durant una hora els van esgotar...
i quan ja van estar prou esgotats, van entonar el càntic de comiat i contents i relaxats per una jornada increïble, cadascú d'ells va marxar cap a casa seva, prometent-se que es tornarien a veure per tal de tornar a compartir una altra tarda que els seguís fent créixer.
________________________________________________
Atenció grufes a un parell d'anuncis:
1. De la festa de carnestoltes a l'Anna S. li falta una perruca de Heidi i a la Yolanda un mocador de flors (el que va fer servir per disfressar-se de castanyera). Algú en sap res?
2. La Marta V. va proposar fer un intercanvi de puzzles o encaixos. La proposta és que si en tenim els portem la setmana que ve i així ens els deixem algunes setmanes i els petits varien una mica de joguines...

Fins la setmana que ve!!!!