miércoles, 12 de octubre de 2011

Crònica de l`11/10: psicomotricitat


El dimarts van faltar molts grufes :-(
esperem que tots es vagin recuperant poc a poc i no patiu, que us expliquem què vam fer dimarts perquè no en perdeu ni un petit detall, però us ho explicarem en format de conte, que es com vam acabar la Cova de dimarts passat.


Diuen que no fa tant de temps, en un lloc no tan llunyà, hi havia una Cova, que no era ni fosca ni profunda, sinó més aviat al contrari, plena de colors, de llum i de nenes, de nens, de mares i de pares, que tots junts es reunien un cop a la setmana per jugar, cantar i sobretot sobretot sobretot passar-s'ho bé. Doncs bé, aquesta Cova estava ocupada per un personatge que encara no se sap si era nan, elf, gnom, follet o qui sap què, però que un dia o altre, si els nens el cridaven tots a l'hora, acabaria apareixent. Segur!
Bé, el fet és que com hem dit, cada setmana es trobaven un dimarts i cada vegada que es trobaven, feien, desfeien provaven i experimentaven amb coses diferents. Aquest dimarts, es van trobar amb una cortina de colors, que van atravessar, alguns amb la mare, altres solets. I passada aquesta porta màgica es van trobar amb tot de coses, de formes i colors diferents. N'hi havia de grans i de petites, de llargues, de curtetes, de molt altes, altres de més baixetes. Algunes pesaven molt, altres eren moooolt lleugeres. N'hi havia de grogues, de blanques, de negres, de marrons, de blaves, de verdes, vermelles, taronges... de toooooots els colors. I els nens i les nenes de la cova hi van pujar, per després baixar-ne, les agafaven i les llançaven, les hi donaven la volta, les trepitjaven, s'hi ficaven a dins per després sortir-ne, les picaven, algunes les llepaven i tot! Van travessar cels, van ficar-se per forats, es van tirar per tobogans, alguns van caure per tornar-se a aixecar, van riure, van mirar, van provar, van observar ... vaja, que no van parar fins que passada una estona, gràcies a una cançó que els era ben coneguda van acabar sentint una agradable esgarrifança :-)

Fins la setmana que ve, Grufes!

2 comentarios:

  1. Quina llàstima no haver pogut anar, estic segura que el Pere s'ho hagués passat molt bé.

    ResponderEliminar
  2. Quin conte més xulo, els petits i petites grufes s'ho passen molt bé!

    ResponderEliminar