viernes, 21 de octubre de 2011

Crònica del 18/10: La la la, cantem plegats

Per primer cop afrontàvem un repte com el de participar de forma tan directe en una activitat. I això que a l'hora ens omplia d'il·lusió a l'hora també ens causava neguit. El neguit d'escollir una cançó fàcil d'entonar i fàcil d'aprendre. El neguit de pensar com acompanyar-la: que si porto una titella, que si preparo una manualitat, que si faig una coreografia... Vaja, el neguit de voler-ho fer bé.

I arriba el dia, anem arribant a la cova en compte gotes i és inevitable fer broma sobre si les que no venen serà perquè s'estan escaquejant. I tothom riu!!!

Arriben les sis i al final déu ni do el grup que sóm. Fem la rotllana com sempre i comencen les salutacions amb la canço de l'hola. Qui serà la primera parella en començar? Doncs la Laia i el Bru, que molt intel·ligentment sabien que sent els primers ja quedaven alliberts de la tensió de quan em toqui. I quina estrena que van fer, mare meva, molt bé!!! Ens van repartir una palleta, al capdamunt tenia una estrella enganxada i aquesta vareta va servir per inspirar i acompanyar la cançó de l'elefant. També  ens van ensenyar el llibre de l'elefant Elmer que li encanta al Bru i un nino elefant, al qual no li fa ni cas. Tot va servir per ambientar la cançó i endinsar-nos en aquesta activitat plena de notes musicals. Els petits seguien atentament aquest estel que s'alçava a mida que anàvem cantant la cançó i es quedaven bocabadats.

Trencat el gel seguim cantant seguint l'ordre de la rotllana i arriba el torn de la Marta i el Bernat que ens descobreixen una nova cançó : les petites formiguetes. Al principi vem escoltar molt atents grans i petits i repetir la cançó uns quants cops va servir per aprendre-la. Ja tenim una nova incorporació al cançoner personal de cadascú.

Gran moment èpic el de l'Anna i el Marc amb els seus els cavallers. Espases per tothom i una escombra per l'Anna. Ja estem tots preparats per a la diversió. Quina marxa la d'aquests dos. Quina feinada a coordinar mans i peus!!! Era inevitable que tothom esclatés a riure. Un gran moment.

I després de tanta marxa va arribar el moment de relaxar-se i ens toca al Pere i a mi que ens proposem cantar el cargol treu banya. Es tracta de fer massatge a l'hora que el cargol puja la muntanya: unes rodonetes per l'esquena i uns tocs de dit quan és el moment de pujar.

Però el relax ens fa venir gana i llavors és quan la Mercè i la Clara treuen el davantal i la cullera, criden al cuiner i ens preparen un deliciós plat a base de verdures, arrós i fesols.

Ara cal baixar la panxa i res millor que un bon ball. D'això s'encarrega en Joan petit amb els seus quatre pupils: el Joan i la Yolanda i la Joana i la Glòria. Tots entonem i ballem passant una molt bona estona.

Com que hem ballat tant estem cansats, cridem al tren petitó per a que ens doni un volt. La Laia, el Damià i l'Adrià ens sorprenen amb un tren de cartró i els nens s'agafen a la corda i passegen en aquest tren tan bonic. Es nota que els nostres nens no estan encara acostumats a la mantenir un ordre a la corda perquè es van enredant entre ells a l'hora que segueixen el ritme de la cançó.

Ai quin viatge amb més encant, que ens apropa als voltants d'una granja on viuen el gall i la gallina. La Mònica i l'Ivan ens expliquen la història d'aquest gall que amb molta valentia s'atreveix a fer un petó a la gallina. I quina sort la dels nostres petits que gaudeixen dels nostres petons. Nosaltres és clar, en gaudim encara més.

Però en aquesta granja encara hi viu un animal més: l'esquirol que tot fent plim plim salta el tronc, agafa la pinya i se la menja. Qué detallistes també la Sónia i el Pau que ens regalen un pinxo-esquirol i ens expliquen aquesta història amb una representació de titella.

I no ens podem oblidar de l'amic MIC que ens visita acompanyat de la Marta i la Carla i que ens regala la seva cançó: 1 2 3 tocat el melic!!!!! I com s'enrecordava la Carla de la cançó, es nota que li agrada.

I vem tenir molta sort de la guitarra del Damià que va fer que el cantar fos més fàcil i que els petits també gaudissin de la guitarra.

Fins el proper dimarts famílies!!!!

4 comentarios:

  1. Quina passada Anna!
    Si et fas escriptora et vinc a comprar el llibre i faig q me'l signis.
    M'encanten les teves cròniques!
    Un petó de la presidenta del teu club d fans ;-bb

    ResponderEliminar
  2. Ens ho vam passar genial, tal com transmet la crònica, i la propera vegada encara serà millor!

    ResponderEliminar
  3. Jo vull fer una menció especial al supertrenet que es van currar la Laia, en Damià i l'Adrià. He estat tota la setmana cantant la cançó i no me la podia treure del cap!!! :))))
    Felicitats Ana per la crònica!

    ResponderEliminar
  4. Que bé que us agradi perquè això anima molt a seguir!!! Però Laia, d'aquí a escriure a un llibre, jajjajajajajajaja!!!!

    ResponderEliminar