Després la coral de pares i mares vam cantar (o això vam intentar!) algunes cançons sobre el Carnestoltes, amb el moment estelar de la cançó de la Vella Quaresma a ritme de "La Cucaracha" amb conga inclosa.
Però aquesta setmana la cosa no va acabar amb les formiguetes, elefants i ratpenats, ja que l'endemà la Nora, l'Arnau, l'Adrià i el Pau vam fer un seguici fins a Vallparadís i vam enterrar una sardina-arengada (gràcies Júlia per l'aportació!). L'Arnau no ho veia massa clar, la Nora no estava massa d'acord en enterrar-la, el Pau va agafar-la tot decidit i quasi li fa una mossegada, i l'Adrià estava més interessat en fer el forat a la sorra. Al final, més que enterrar-la la vam colgar de sorra i vam posar un peixet com a indicador d'on reposa. Per tancar i acomiadar-nos d'ella, vam fer una rotllana tot cantant una improvitzada cançó "Sardina, sardineta, ja t'hem enterrat; Sardina, sardineta, què bé que estàs!".
Amb tot això la Cova d'en Grufa dóna per tancat el Carnestoltes, i ens haurem d'esperar fins l'any vinent a que torni el Carnestoltes!!!!
Quina llàstima haver-nos-ho perdut!!! L'any vinent no faltarem!!!
ResponderEliminar