Crònica del 7/2: les llums i la foscor

Són les 6 de la tarda i l'activitat ha de començar però encara no han arribat ni les Laies ni la Sònia. No sabem molt bé si començar o esperar una mica més ja que elles són les directores d'orquestra i nosaltres els instruments. Finalment decidim que començarem les salutacions per anar avançant i "hola Nora, hola, Marc, hola Bernat...." tots plegats cantem alegrement i ens anem saludant. Tant ens hem animat que pim pam pum, hem agafat les bosses que cadascuna de nosaltres hem portat amb el material que l'activitat requiria i hem marxat cap a la sala de psicomotricitat i em començat a classificar tots el objectes: llanternes per una banda, mocadors per una altra, pilotes lluminoses, lamparetes, papers, la bola del món lluminosa, els globus...

Ha estat fantàstic observar la Nora intentant inflar un globus, quina gràcia, semblava una més de nosaltres. I poc a poc, els petits s'han anat animant a explorar els objectes, primer amb la llum encesa i després amb la llum apagada. Pensàvem que potser s'espantarien o estarien més inhibits, però ni moooolt menys. Els nostres petits un cop més ens han sorprès i s'ho han passat pipa amb les llanternes i tot el que anaven trobant. Els més inquiets com el Marc, el Pere o el Joan campaven amunt i avall mentre que d'altres com el Bernat i l'Arnau escoltaven atentament el conte "en blanc" que la Sílvia explicava. 

I no havien passat ni 5 minuts, que taccccchannn!!! apareixen la Sònia i el Pau. Ràpidament ens ha muntat un llençol amb una làmpara de càmping i ja podien començar les ombres xineses. Quina gran habilitat la de la Júlia a l'hora de mostrar-nos papallones, gossos i un gran drac treient foc a petició del Joan. Hem passat una gran estona, a l'hora que alguns s'asseien a observar i els més tafaners miraven que s'amagava darrera el llençol. 

No han parat els grans moments: el Pau i l'Arnau espantant-se amb els globus que explotaven (tot i que a mida que anava passant l'estona semblava que allò ja no era tan perillós i anaven perdent la por), el gran moment en que el Pau, el Bernat, lAran i l'Arnau cadascú amb la seva respectiva llanterna iluminaven la paret i s'al·lucinaven amb les ombres que ells mateixos creaven, i per acabar el maravellós conte de la lluna que anàvem descobrint gràcies a l'efecte reflectant de la llanterna. La Marta com a narradora i la Sílvia com assistant d'il·luminació van ser les encarregades de deleitar-nos amb aquest conte que acomiadava l'activitat. 

Després d'aquesta bona estona ha arribat el moment de recollir, com bonament cada un dels petits ha pogut i gràcies a l'ajuda de les seves mares, i ens hem dirigit a l'aula a relaxar-nos amb l'ajuda d'ous, formiguetes, elefants, serps i ratpenats. 

Fins dimarts!!!!